la, no s'apostrofa davant de noms femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones: na Irene, la Isabel.
En els parlars del Principat de Catalunya, generalment s'usa l'article definit amb els noms femenins (tant si comencen per vocal com per consonant) i amb els masculins començats per vocal (la Maria [...]
La locució a favor de o en favor de significa 'en benefici, en utilitat, en defensa, etc., de'. Per exemple:
La Virgínia havia parlat a favor de l'alumne que va ser expedientat.
Va esmentar els motius en favor de la restauració del castell.
En canvi, quan es vol expressar el sentit de 'gaudir [...]
En català, per indicar la circumstància que origina un fet o una acció s'usa la locució preposicional amb motiu de (i no en motiu de). Per exemple:
Amb motiu del nostre aniversari us convidem a un dinar el dia 18 de juny.
[...]
pròpies dels registres formals. Per exemple:
Te'n recordes de nosaltres?
Que te'n rius de mi?
Me'n penedeixo del que et vaig dir.
No te'n burlis del teu germà.
Col·loquialment, enalgunsparlars aquests verbs fins i tot incorporen el pronom en prefixat (enrecordar o enrecordar-se, enriure o enriure's [...]
El pronom en pot substituir un complement introduït per la preposició de amb valor d'origen. Per exemple:
Si us plau, treu-ne el paper (Si us plau, treu el paper del calaix).
Treu-ne la jaqueta (Treu la jaqueta de la cadira).
Aquest pronom en es pot combinar amb un pronom de complement directe [...]
La majoria de noms i adjectius acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns. Per exemple:
acordió, acordions; ble, blens; carbó, carbons; israelià, israelians; palestí, palestins; republicà, republicans; roí, roïns.
En canvi, alguns neologismes acabats en vocal tònica fan el [...]
, vis-a-vis.
En canvi, s'escriuen aglutinats alguns mots de creació onomatopeica o expressiva que, generalment, tenen un significat més concret, com cucut, puput, frifrit, marrameu, quiquiriquic, taral·lirot, tururut, corimori, clocpiu, napbuf, ratbuf, i del llenguatge infantil, com bobò, cocou, oioi, tatà [...]
reconeixement en roda roda de reconeixement
En català, el terme reconeixement en roda designa la pràctica policial en què una persona sospitosa és col·locada entre d'altres perquè pugui ser identificada per un testimoni. Per designar aquest concepte també es pot utilitzar com a terme secundari [...]
En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents:
8 huit
17 dèsset
18 díhuit
19 dènou
80 huitanta
Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:
17 [...]
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, enalgunsparlars, al costat de la [...]